dimarts, 1 de maig del 2012

Dies a Doha, Qatar

Dimarts, 24 d'abril de 2012

Avui tansols he descansat 5 hores però ja vaig camí de l'aeroport de Barcelona amb la meva nova camiseta del Barça!! I es que aquesta nit hi ha partit de tornada contra el Chelsea. 5 hores i mitja més tard ja sóc a Qatar. Aterrem amb llum de dia però en el trajecte en autobus des de l'avió fins la terminal d'arribades es fa de nit. Aqui cau la nit en un moment i son només quarts de set.


Al control de passaports primer problema: em pregunten que si vacances o feina, dic que vacances. Hem pregunten en quin hotel estaré i jo ni recordo quin he reservat ni vaig imprimir la confirmació de booking.com! A la policia que m'aten tampoc li preocupa gaire: no em torna a preguntar hem fa la  foto de rigor i hem cobra els 20 euros del visat. Sembla que el que te Visa (el visat el cobren amb tarjeta de crédit) no ha de donar gaire més raons. O haurà estat gràcies al "Qatar fundation" de la meva camiseta?!? Sort que a la terminal de l'aeroport hi ha representants de tots els hotels i reconec el nom del que vaig reservar Merweb Hotel Central Doha i tenen una còpia del llistat d'arribades on hi figura el meu nom.

En menys de deu minuts estic al hotel. Només deixo les maletes i baixo a recepció per tal de trobar transport fins a l'hotel Ritz-Carlton, seu de la penya blaugrana de Doha. Contracto el cotxe de l'hotel per un preu raonable. Mentres espero em demanen de fer una foto a un grup que hi ha al hall del hotel i hem pregunten pel Barça. Jo els hi dic que vaig a veure el partit a la penya blaugrana i un del grup diu que ve amb mi, si no m'importa; cap problema. Cami del partit fem les presentacions pertinents i resulta que Marek, polonès de Poznan, parla un perfecte espanyol!! Està aqui per unes jornades econòmiques que organitza l'ONU. Només té un inconvenint: es del Real Madrid!! I aqui no s'acaben els merengues: al mateix sofà que nosaltres, al Admirals Club del Ritz-Carlton seuen dos madrilenys, del Real Madrid. Aixi que al final erem molts culés veïent el partit però jo el vaig veure rodejat de merengues. Menys mal que es van reprimir amb els gols del Chelsea i amb el resultat final. El primer dia a Qatar no es que hagi tingut un bon final. Demà espero que  acabi millor. FORÇA BARÇA!!



Dimecres 25 d'abril de 2012

Despres d'un esmorzar més americà que qatarí (ous remenats amb salsitxes, suc de taronja i café de filtre), surto a la calor del desert que es respira per tota la ciutat. Es una calor seca, que no baixa en tot el dia dels 30ºC i que pot arribar més amunt dels 40ºC!! Aixi que el passeig fins a Al Corniche el prenc amb molta calma. A més a més, Doha no està preparat pels vianants: practicament no hi ha voreres o estàn malmeses, no hi ha abres ni un bri d'ombra i els pas de peatons son dels "ja tu faràs que nosaltres no pintem ratlles al terra" aixi que creuar un carrer o una avingunda con ara Al Corniche (4 carrils) es tota una odissea per no dir un altra cosa.


Les vistes de la part oest de la badia de Doha, on està el nou centre de la ciutat amb tot de gratacels, son maques des del Museu Islàmic. A les portes del museu hi ha el que es coneixen com els pots d'aigua; tot un luxe veure rajar aigua d'aquesta manera estant on estem. I la filera de palmera d'aquesta avinguda que borreja tota la badia unint la part antiga amb la part nova també son tot un luxe, ja que els abres no es que hi siguin gaire presents (més ben dit son inexistents si no els han plantat).


Despres d'una bona estona pel passeig, arribo a una altra de les atraccions de Al Corniche: la perla. En aquest cas no raja l'habitual aigua de la font, i no té tant atractiu com caldria esperar: llàstima. Gairebé al davant tinc l'avinguda Grand Hamad, que hem porta directament al mercat de Souq Waqif: el mercat conserva l'edifici original però per dintre està completament reformat i a més a més de les típiques botigues d'especies, menjar i teles, també es troben tendes de souvenirs i una zona de restauració molt bona.


Un taxi (ja ni ha prou de passar calor pel carrer) m'apropa al Centre Comercial Villaggio a les afores de Doha: tot luxe recreant els carrer de Venecia, amb un canal amb gondoles i tot, i una zona encara més exclusiva (Via Domo) amb marques com Prada, Bulgari, Louis Vuitton, etc


I com a gran excentricitat, a la part d'entreteniment trobem una pista de gel (sí de gel) seu del club de patinatge "els camells voladors de Doha". I es que el que no puguin els petrodolars...


Cansat de tant voltar, de nou cap a l'hotel i a esperar que es faci fosc per fer el mateix recorregut que al matí però amb les llums dels gratacels enceses; els edificis son extranys però al final un s'acaba acostumant a aquestes formes.


Sopar al mercat de Souq Waqif veient com perd el Real Madrid al seva semifinal hem deixa ben tip i respirant millor...



Dijous, 26 d'abril de 2012

Últim dia a Qatar, Faig la maleta i la deixo en consigna a l'hotel ja que el vol  no surt fins les nou del vespre, així que tinc tot el dia per voltar per la nova Doha, a l'oest de la badia. Vaig en taxi fins l'oficina de correus que he escollit com a punt de sortida del meu recorregut d'avui. No sé com funciona el sistema de correus a Qatar però la central està plena d'apartats de correus: tindràn tots un i no hi ha carters? La veritat es que sembla preparat per rebre molta correspondència. Per cert, està prohibit fer fotos així que aquesta que vaig fer, no la vaig fer, vale?


L'última part de Al Corniche fins a l'hotel Sheraton es la millor per veure d'aprop aquests nous gratacels, tots de grans arquitectes.


I jo hem pregunto, tots aquests edificis en construcció o tot just acabats de fer, en unes avingudes enormes, amb que els ompliran? Es el problema que han tingut a Abu Dhabi i sembla que Doha va pel mateix cami...


Dino al Doha City Center i dono una volta per aquest centre comercial, més modest que el Villaggio, però que també te la seva pista de gel, com no! I d'aqui, previa parada a l'hotel per recollir les maletes, cap a l'aeroport i cap a la següent parada del viatge: Bangkok.