Aprofito els últims dies a Bangkok per fer un parell d'excursions als voltants. Avui toca el mercat flotant de Damnoen Saduak. El mercat en si mateix em decep una mica ja que està clarament enfocat cap els turistes, però suposo que ja queden pocs que es dediquin només al mercat thai...
De qualsevol manera l'experiència d'anar amb una d'aquestes canoes pels canals que fan servir ells i a més a més acompanyat de tota la familia del barquer, va fer que el matí fora ben aprofitat.
Encara que el matí també ha donat per una altra frikada turística: l'inevitable passeig al capdamunt d'un elefant. El moviment amb cada passa de l'enorme animal feia que em veies més al terra que al damunt del paquiderm.
La tarda la he passat fent deures. Primer he passat per la sastreria on ahir van caure encarregats (perque els necesito per treballar i estaven molt bé de preu, després de regatejar esclar) dos vestits sencers, fets a mida. Avui tocava fer les pertinents proves. Deu ni do amb la ràpidesa que treballen: les camises ja estan fetes, els pantalons també (encara que s'han de retocar una mica) i les americanes totes embastades per fer encaixar-les perfectament.
La tarda l'he passada al Starbucks (sí que voleu que us digui, son la meva debilitat quan estic fora) preparant la resta del viatge. Ja descartats Chang Mai i Chang Rai, allargo una mica l'estada a Koh Phi Phi i la rematada final seran els temples d'Angkor.
I a l'hora de sopar, repeteixo al restaurant italià d'ahir: es menja bé i varem tenir bon rotllo amb el propietari, Luca, italià de Florència amb el que puc practicar una mica el meu italià. A més a més avui li porto una sorpresa: m'he emportat el notebook on tinc fotos de les dues vegades que he estat a Florència. Quan li he ensenyat m'ha dit: "mi fai piangere!!" (em fas plorar!!). Mentres sopava he deixat el notebook passant fotos de Florència i de tant en tant el Luca sortia de la cuina per fer un cop d'ull. Menys mal que només erem una altra taula de dos i jo (suposo que quarts d'onze de la nit es tard per sopar a Bangkok) perque si no els plats s'haurien endarrerit força. Per cert, avui, "bruscetta de pomodoro e formagio" i "coteletta alla milanese".
Dimarts, 01 de maig de 2012
Avui el despertador m'ha fet aixecar a les vuit, i per primera vegada al viatge li he fet cas. A les nou ja estava a les portes de l'hotel per engegar el viatge de dues hores i mitja fins a Kanchanaburi. Al cotxe he aprofitat per fer un cop de cap que m'ha fet passar el viatge molt més ràpid. No me n'he adonat que ja estavem a les portes del cementiri de guerra. Hi ha tombes dels soldats aliats que van morir durant la segona guerra mundial: anglesos, australians, holandesos...de diferents països i diferentes creences...
Despres hem desfilat, mai millor dit, cap a l'antic pont del ferrocarril, altrament dit: pont sobre el riu Kwai.
Tots coneixeu la pel·licula; doncs té una base verídica, ja que els presoners dels japonesos es varem veure obligats a treballar en la construcció del ferrocarril pel sudest asiàtic durant la segona guerra mundial. I sí, ja us podeu imaginar el que xiulava mentres creuava el pont...
Despres d'això hem sento amb forces d'enfrontar-me a qualsevol cosa, fins hi tot a un tigre!! Bé, això d'enfrontar-me es una manera de parlar, ja que tots estaven fent la migdiada així que amb poc soroll et pots apropar i tractar-los de gatets grans...sempre que no es despertin!
De tornada cap a Bangkok, nova bacaina al cotxe, que en arribar far la parada obligatoria al "sponsor" de rigor, en aquest cas un mercat de joies i rellotges. Aquesta vegada paso, no m'interesa, i cap a l'hotel, on ja m'esperen de la sastreria amb els meus vestits i camises. M'els emprovo i m'estan perfectes!
Últimes compres de records a Bangkok, que demà a les 4.30 toca el despertador per agafar el vol cap a Phuket i cap una altra destinació del viatge: Koh Phi Phi.
